Vicent Andrés Estellés en esperanto

En esta entrada reúno las traducciones al esperanto de poemas de Vicent Andrés Estellés, uno de los poetas valencianos más destacados del siglo XX, que realicé para dos recitales en su memoria:


El gran foc dels garbons

Fa dos anys, ens va arribar un correu proposant-nos participar a una festa de poesia anomenada Estellés Universal, organitzada per Ca Revolta a València, recitant poemes en esperanto de Vicent Andrés Estellés (un dels poetes valencians més destacats del segle XX).

vaesestellescartell-estelles-universal
La idea em va entusiasmar, d'una banda perquè era una proposta fantàstica i una oportunitat única; d'altra, perquè era una nova experiència. Tanmateix, hi havia un inconvenient, un inconvenient molt greu, i que em va sorprende: no vaig poder trobar res en esperanto d'este autor tan brillant que, dit de pas, desafia els límits del meu català. Per tant, vaig decidir transformar el problema en una oportunitat, i em vaig posar a internacionalitzar encara més les seues obres. Finalment, vam acudir una colla de parlants a l'esdeveniment i vam recitar alguns poemes.

Més endavant tornarem a aquell moment, però ara us ensenye el poema que vaig recitar l’any següent, corresponent a l’obra El gran foc dels garbons:

Pretigo de la ret', tiajn matenojn de forta vento. Elporte sinistraj, manĝis, atendis ili en silento, dum ruktis kaj drinkis la ruĝan vinon,

jen har-abunda tribo el Biblio, la buŝon puriganta per tutbrak’. Samokaze en lerto kaj kuraĝo, la ŝnuron ili tiris. Vi memoras

l’ unuaniman teruron pepantan de la birdoj, kaptitaj en la ret’, kolektiv’, atavisma sendefendo,

mortige, per du fingroj ĉe la kol’, aŭ disrompo de la kap’, per ter-frapo, kiel, fest-matene, paf-roketar’.

Paraven l'enfilat, aquells matins de tant de fred. Passablement sinistres, menjaven, esperaven en silenci, rotaven i bevien el vi negre,

una peluda tribu de la Bíblia, que es torcaven la boca amb tot el braç. Astutament i coratjosament tiraven de la corda. Tu recordes

el piulador terror unànim dels ocells, empresonats a l’enfilat, un col·lectiu, inerme espant atàvic,

mentre els mataven, amb dos dits al coll, o els desfeien el cap, d’un bac en terra, com, en matins de gesta, els trons de bac.

Ací trobareu una traducció al castellà.

Assumiràs la veu d’un poble / Flor de taronger

En 2013, aproveché un recital de poesía en memoria al aniversario de Vicent Andrés Estellés para traducirlo al esperanto e ir varios esperantohablantes a recitar algunos de sus poemas.

Assumiràs la veu d'un poble

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLEVI PRENOS LA VOĈON DE POPOLO
Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això son banalitats.

Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble.I tu, greument, has escollitDesprés del teu silenci estricte, camines decididament.

Vi prenos la voĉon de popolo, kaj ĝi estos la voĉ' de via popolo, kaj estos, por ĉiam, popolo, kaj vi suferos, kaj esperos, kaj iros ĉiam inter polv', vin sekvos ĉiam polv-nubo.

Kaj vi estos en malsat’, kaj soif’, ne povos vi verki l’ poemojn kaj tutnokte silentos vi dum viaj gentoj dormas do, kaj vi sola en vek’, veka por ĉiuj estos vi.

Oni ne vin naskis por dormad’: oni vin naskis por prizorg' en l’ longa nokt de l’ popol’ via.

Vi estos la vorto viva, la vorto viva kaj amara.

Ne plu ekzistos la vorto, sed homo prenanta la penon de sia popolo, kaj ĝi estas silento.

Vi ne plu kalkulos la silabojn, ne plu ŝnuros la kravaton: vi estos popolo, en paŝ' inter amara polv-nubo, vivo supren kaj nacioj supren, jen enaltigita kondiĉ'.

Ne ĉio estos, tamen, silenton Ĉar diros vi la vorton ĝustan, kaj en la ĝusta moment'.

Vi ne diros vian vorton per vol’ antologia, ĉar ĝin diros per honest’, per koler’, sen pens' pri iu estont’, se ne estos tiu de via popolo.

Vin eble mortigos aŭ eble ridos, eble denuncos; banalaĵoj estas ĉio ĉi.

Valoras plej, ja la konscio esti nenio krom popolo.Kaj vi, grave, jam kun elekt’.Post via silento strikta, vi paŝas per decid’.

Flor de taronger

com olia la flor de taronger, com olia la matinada sempre volíem fer l'amor amb la finestra oberta

boscos d’aigua rissinyols d’escuma els dies clars de les pescateries posa una llima dins un got

cantava entre els llorers dessota la lluna gran de l’horta cantava com cantava el rossinyol entre els llorers

com qui dibuixa sense alçar el llapis del paper m’agradaria dibuixar el teu nu des del cap fins als dits dels peus sense besar-te

hi va haver un temps que col·lecionava pedres ara col·lecione aigua en cistella

… … …

he estimat molt una illa ella volia ser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera

kiel odoris la flor' de oranĝ-arb' kiel odoris la tagiĝo ni ĉiam amor-emis kun fenestr' apertita

arbaroj el akvo, el ŝaŭm’ najtingaloj la tagoj klaraj de la fiŝejoj enmetu limedon ene de glas'

kantis inter la laŭrar' sub la granda Luno de la horto kantis kiel kantis la najtingal’ inter la laŭrar'

kiel kiu desegnas sen skribil-lev’ sur paper' estus plaĉo la desegn’ de via nudig' de l’ kap’ ĝis la pied-fingroj sen kisi vin

estis tempo kiam mi kolektis ŝtonojn nun mi kolektas akvon en korbo

vi formo-don’ al pan' vi surverŝas oleon krudan kun iom da sal' poste subrostetas kaj sufiĉasmi a

mis tre insulon ŝi volis liberi kaj edziĝi ne gaja kaj ŝerca kiel palmo

Recitado:

https://www.youtube.com/watch?v=yI6nAbMYH64

Enric Baltasar
Enric Baltasar

Growth Engineer. Writing about language learning, tech, and productivity.

Follow:

Comments

Have any questions or got anything to share?
Message me on or