Estellés en esperanto (I)

Fa dos anys, ens va arribar un correu proposant-nos participar a una festa de poesia anomenada Estellés Universal, organitzada per Ca Revolta a València, recitant poemes en esperanto de Vicent Andrés Estellés (un dels poetes valencians més destacats del segle XX).

La idea em va entusiasmar, d'una banda perquè era una proposta fantàstica i una oportunitat única; d'altra, perquè era una nova experiència. Tanmateix, hi havia un inconvenient, un inconvenient molt greu, i que em va sorprende: no vaig poder trobar res en esperanto d'este autor tan brillant que, dit de pas, desafia els límits del meu català. Per tant, vaig decidir transformar el problema en una oportunitat, i em vaig posar a internacionalitzar encara més les seues obres. Finalment, vam acudir una colla de parlants a l'esdeveniment i vam recitar alguns poemes.

Més endavant tornarem a aquell moment, però ara us ensenye el poema que vaig recitar l’any següent, corresponent a l’obra El gran foc dels garbons:

Pretigo de la ret', tiajn matenojn de forta vento. Elporte sinistraj, manĝis, atendis ili en silento, dum ruktis kaj drinkis la ruĝan vinon,

jen har-abunda tribo el Biblio, la buŝon puriganta per tutbrak’. Samokaze en lerto kaj kuraĝo, la ŝnuron ili tiris. Vi memoras

l’ unuaniman teruron pepantan de la birdoj, kaptitaj en la ret’, kolektiv’, atavisma sendefendo,

mortige, per du fingroj ĉe la kol’, aŭ disrompo de la kap’, per ter-frapo, kiel, fest-matene, paf-roketar’.

Paraven l'enfilat, aquells matins de tant de fred. Passablement sinistres, menjaven, esperaven en silenci, rotaven i bevien el vi negre,

una peluda tribu de la Bíblia, que es torcaven la boca amb tot el braç. Astutament i coratjosament tiraven de la corda. Tu recordes

el piulador terror unànim dels ocells, empresonats a l’enfilat, un col·lectiu, inerme espant atàvic,

mentre els mataven, amb dos dits al coll, o els desfeien el cap, d’un bac en terra, com, en matins de gesta, els trons de bac.

Ací trobareu una traducció al castellà.