Fa dos anys, ens va arribar un correu proposant-nos participar a una festa de poesia anomenada Estellés Universal, organitzada per Ca Revolta a València, recitant poemes en esperanto de Vicent Andrés Estellés (un dels poetes valencians més destacats del segle XX).
La idea em va entusiasmar, d’una banda perquè era una proposta fantàstica i una oportunitat única; d’altra, perquè era una nova experiència. Tanmateix, hi havia un inconvenient, un inconvenient molt greu, i que em va sorprende: no vaig poder trobar res en esperanto d’este autor tan brillant que, dit de pas, desafia els límits del meu català. Per tant, vaig decidir transformar el problema en una oportunitat, i em vaig posar a internacionalitzar encara més les seues obres. Finalment, vam acudir una colla de parlants a l’esdeveniment i vam recitar alguns poemes.
Més endavant tornarem a aquell moment, però ara us ensenye el poema que vaig recitar l’any següent, corresponent a l’obra El gran foc dels garbons:
Pretigo de la ret’, tiajn matenojn de forta vento. Elporte sinistraj, manĝis, atendis ili en silento, dum ruktis kaj drinkis la ruĝan vinon, – jen har-abunda tribo el Biblio, la buŝon puriganta per tutbrak’. Samokaze en lerto kaj kuraĝo, la ŝnuron ili tiris. Vi memoras – l’ unuaniman teruron pepantan de la birdoj, kaptitaj en la ret’, kolektiv’, atavisma sendefendo, – mortige, per du fingroj ĉe la kol’, aŭ disrompo de la kap’, per ter-frapo, kiel, fest-matene, paf-roketar’. |
Paraven l’enfilat, aquells matins de tant de fred. Passablement sinistres, menjaven, esperaven en silenci, rotaven i bevien el vi negre, – una peluda tribu de la Bíblia, que es torcaven la boca amb tot el braç. Astutament i coratjosament tiraven de la corda. Tu recordes – el piulador terror unànim dels ocells, empresonats a l’enfilat, un col·lectiu, inerme espant atàvic, – mentre els mataven, amb dos dits al coll, o els desfeien el cap, d’un bac en terra, com, en matins de gesta, els trons de bac. |
Ací trobareu una traducció al castellà.
Growth marketer.
Be First to Comment