Estellés en esperanto (I)

Fa dos anys, ens va arribar un correu proposant-nos participar a una festa de poesia anomenada Estellés Universal, organitzada per Ca Revolta a València, recitant poemes en esperanto de Vicent Andrés Estellés (un dels poetes valencians més destacats del segle XX).

La idea em va entusiasmar, d’una banda perquè era una proposta fantàstica i una oportunitat única; d’altra, perquè era una nova experiència. Tanmateix, hi havia un inconvenient, un inconvenient molt greu, i que em va sorprende: no vaig poder trobar res en esperanto d’este autor tan brillant que, dit de pas, desafia els límits del meu català. Per tant, vaig decidir transformar el problema en una oportunitat, i em vaig posar a internacionalitzar encara més les seues obres. Finalment, vam acudir una colla de parlants a l’esdeveniment i vam recitar alguns poemes.

Més endavant tornarem a aquell moment, però ara us ensenye el poema que vaig recitar l’any següent, corresponent a l’obra El gran foc dels garbons:

Pretigo de la ret’, tiajn matenojn
de forta vento. Elporte sinistraj,
manĝis, atendis ili en silento,
dum ruktis kaj drinkis la ruĝan vinon,
–
jen har-abunda tribo el Biblio,
la buŝon puriganta per tutbrak’.
Samokaze en lerto kaj kuraĝo,
la ŝnuron ili tiris. Vi memoras
–
l’ unuaniman teruron pepantan
de la birdoj, kaptitaj en la ret’,
kolektiv’, atavisma sendefendo,
–
mortige, per du fingroj ĉe la kol’,
aŭ disrompo de la kap’, per ter-frapo,
kiel, fest-matene, paf-roketar’.

Paraven l’enfilat, aquells matins
de tant de fred. Passablement sinistres,
menjaven, esperaven en silenci,
rotaven i bevien el vi negre,
–
una peluda tribu de la Bíblia,
que es torcaven la boca amb tot el braç.
Astutament i coratjosament
tiraven de la corda. Tu recordes
–
el piulador terror unànim dels
ocells, empresonats a l’enfilat,
un col·lectiu, inerme espant atàvic,
–
mentre els mataven, amb dos dits al coll,
o els desfeien el cap, d’un bac en terra,
com, en matins de gesta, els trons de bac.

Ací trobareu una traducció al castellà.